Ioga, estiraments, pilates … Són moltes i recomanades les pràctiques que posen en connexió cos i ment que ens ajuden a relaxar-nos i escapar de l’estrès d’un ritme de vida en el qual atendre les obligacions laborals, portar els assumptes domèstics al dia i fins i tot respondre a les necessitats de tercers quan es tenen fills, parella, etc.
Aquestes pràctiques actuen com a autèntics bàlsams, però no estan fetes per a tots els públics … Es dóna la circumstància que ja sigui per temps (el ioga, per exemple, requereix parar totalment l’activitat i / o acudir a centres on es practiqui) o perquè no casen amb el nostre estil de vida (requereixen un total compromís i predisposició a la seva pràctica), no sempre són la solució adequada als nostres problemes quotidians, que més que aprendre a resoldre’ls, hem d’aprendre a gestionar-los.
És en aquesta esfera on entra el concepte de mindfulness: una forma senzilla i eficaç de no només desconnectar i deixar de banda l’estrès, sinó afrontar-lo i aplicar-lo a àmbits com el laboral, on la capacitat de respostes és tan important com la resolució davant els problemes.
En què consisteix el mindfulness
El concepte de mindfulness va molt lligat a altres cursos i pràctiques com el coaching: aprendre a gestionar emocions, controlar les nostres reaccions i afrontar canvis i reptes com una cosa natural més que com un obstacle o barrera.
Així, el mindfulness és l’estat mitjançant el qual som capaços de reaccionar davant estímuls que consideràvem negatius, convertint-los immediatament en actes positius que podem resoldre, gestionar i aprendre d’ells sense que ens suposin una càrrega o augmentin els nostres nivells d’estrès.
És el mindfulness sinònim de meditació?
La meditació forma part de l’àmbit de la filosofia mindfulness, però no és necessàriament una pràctica obligada o el tot d’aquesta tècnica emocional: els cursos de mindfulness van encaminats a no només aturar-nos i descansar la ment, sinó anar més enllà i ser capaços a l’instant de reaccionar davant un estímul de forma natural, no com si tot es tractés d’un atac.
Així, la filosofia mindfulness pot anar més enllà de la pràctica de pilates en casos com en els que en el treball hem de reaccionar davant d’un imprevist al qual no estem acostumats: aquí no hi ha temps per posar la ment en blanc, però sí per desplegar de forma natural els pensaments positius que plantegen aquest imprevist com un repte més que com una amenaça a la nostra estabilitat.
És aquest estat d’amenaça el que causa l’estrès i el que s’ha de combatre mitjançant l’aprenentatge de la filosofia mindfulness: canviar en el nostre vocabulari la paraula crisi per la paraula oportunitat.
Vocabulari de la filosofia mindfulness
I quin vocabulari ha de formar part del nostre dia a dia per posar en pràctica el que s’ha après en un curs de mindfulness?
- Consciència plena: és la traducció literal de mindfulness, i fa referència més enllà del descrit a l’estat, l’actitud davant la qual mantenim la ment oberta i disposada a actuar sense judicis de valor i sense que ens afectin altres circumstàncies que ens portin a bloqueig emocional.
- Assertivitat: en moltes ocasions, fins i tot quan vam acudir al pensament positiu, temem l’ús de la paraula “no”. Aquesta paraula no ha de ser sinònim de negativitat, sinó un instrument per bloquejar el que ens impedeix actuar amb la ment oberta. Ser assertius és ser capaços de dir “no” sense que això sigui un impediment per mantenir la situació sota control i sense crear conflicte, raonant i negociant més que negant i bloquejant-nos.
- Lladres de temps: el mindfulness aplicat a l’àmbit laboral s’enfronta al que es fan dir “lladres de temps”. Situacions que ens treuen de la nostra zona de confort i que com resulten els imprevistos, les distraccions o les interrupcions requereixen de gran determinació perquè no aturin la nostra productivitat o acabin per incomodar.
- Perspectives: en mindfulness aquesta paraula sempre va en plural. Així, a l’hora d’aprendre-no es tracta d’assimilar un únic camí que ens porti a la tranquil·litat de tenir-ho tot sota control, sinó de ser capaços de veure sempre diversos camins, diverses sortides.
- Expectatives: la frustració és un altre dels grans enemics del mindfulness i un dels elements a combatre en el nostre dia a dia. Per això, hem d’aprendre a mesurar el nostre nivell d’expectatives perquè no sigui massa elevat i ens causi malestar al no assolir-les, ni massa baixes com perquè no obtinguem cap aprenentatge un cop les completem. En aquest sentit, el mindfulness actua com la gran eina per obtenir aquest equilibri de la ment necessari per a l’estabilitat emocional necessària.
